La temptació de pujar
La tarda d’octubre madura en el punt més dolç, el punt que a tots dos ens sembla més irrenunciable. L’hora té una carn fina i tèbia, que ens dol acariciar entre la pols de la carretera. A la dreta, a l’altra banda del riu, la serra de la Figuera, i a dalt el poble, ara invisible.
- Ja està amunt, ja.
El poble, del peu de la carretera estant, ja no es veu, i per això, potser, tempta amb més verí.
- Hi ha una llum bonica.
- Sí. És d’hora encara.
- Allà dalt deu haver-hi una vista...
- Tu diràs.
Ens adrecem el sarró. Encenem un cigarret.
- Bé.
En Muntanyola mira amunt, de reüll, mentre comença a caminar lentament.
- I d’aquí el poble no es veu – diu.
M’aturo.
- Anem-lo a veure?
Viatge al Priorat, de Josep M. Espinàs
.....................................................................................
Abastar
Per això, quan vàrem dirigir-nos cap a la Figuera, el poble on dinaríem, el paisatge es va mostrar més obert i vàrem veure com la carretera transcorria per entre camps, i només cap al final de la ruta el cotxe va vorejar de nou una muntanyeta. De lluny, la graciosa silueta del campanar de La Figuera, semblava una lloca que acollia al seu entorn les cases que conformen la vila.
Gemma Sales Amill, Priorat en Persona 2009
.....................................................................................
"...cada vinya té al sarment la quietud enganxada,
que no aviva sinó el vent o la pluja platejada,
o el tro que rodola endins de la blanca nuvolada..."
El Crist de la Solitud, Salvador Estrem i Fa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada